El bròquil pertany a la família de les Crucíferes.
És una planta molt similiar a la coliflor però amb menys fulles i més curtes. Té una tija central forta, de color verd fosc, que es ramifica en petits ramells amb els extrems de color verd blavós.
Té un sabor acre accentuat però amb una lleugera dolçor.
Sol consumir-se bullit, al vapor, saltat o arrebossat i pot es prendre només com a verdura o bé com a acompanyament i guarnició de plats de carn o peix.
El bròquil de bona qualitat ha de tenir els raïms petits i compactes, de color verd-morat brillant i la tija ferma, ben tallada i de la longitud requerida. S'han de rebutjar els exemplars que tinguin les flors obertes, estiguin tous o de color groguenc.
Un cop a casa, el bròquil es pot emmagatzemar sense rentar-lo, per tal d'evitar que agafi floridura, en bosses de plàstic perforades dintre del verduler de la nevera de tres a cinc dies. Si no es refrigera es posa fibrós i llenyós amb rapidesa.
Si es vol congelar, s'ha d'escaldar amb anterioritat. Per a això, se submergeix en aigua bullint durant uns minuts fins que adquireixi un color verd brillant.

Els orígens del bròquil se situen a la vora de la Mediterrània oriental, concretament al Pròxim Orient (península d'Anatòlia, Líban, Síria, etc.). En l'època de l'Impreri Romà ja ho conreaven i ho consumien i per això aquesta verdura és molt popular a Itàlia. Va ser fa poc més de 20 anys quan la seva producció i consum va començar a incrementar-se de manera més general.
En l'actualitat es cultiva en diversos països d'Europa i dels Estats Units. A Espanya la producció és escassa i se centra principalment en les regions del litoral mediterrani.

VARIETATS
En els darrers anys s'ha generat un desenvolupament notable de les seves varietats amb diferents finalitats:
Sprouting: de color blanc o porpra i es torna verd durant la cocció. Els de color porpra són més resistents i comuns en les hortes familiars.
Calabrese o bròquil italià: color verdós i exquisit sabor. La seva temporada de collita és la tardor.

Segons el cicle de formació de la pella, es divideixen també les varietats en primerenques, de mitjana estació i tardanes.
Precoços o primerenques: es recullen en menys de 90 dies després de la seva sembra.
Cultius intermedis: es cullen entre 90 i 110 dies després de la seva sembra.
Cultius tardans: triguen més de 110 dies a aconseguir el desenvolupament adequat.

PROPIETATS NUTRICIONALS
El bròquil ha estat qualificat com l'hortalissa de major valor nutritiu per unitat de pes de producte comestible.
El component majoritari d'aquesta verdura és l'aigua, per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix. Com la resta de les crucíferes, el bròquil té una gran importància des del punt de vista nutricional, per la seva varietat i quantitat vitamínica. És una font excel·lent de vitamina C, àcid fòlic i niacina, i una bona font de provitamina A (beta-carotè), vitamina B1 i E. El beta-carotè és un pigment natural que confereix el color groc-ataronjat-vermellós als vegetals i que l'organisme transforma en vitamina A segons les seves necessitats. En el bròquil, el beta-carotè està emmascarat per la clorofil·la, pigment més abundant.
La vitamina A o retinol contribueix al manteniment dels teixits corporals, afavoreix la resistència a les infeccions, és necessària per al correcte desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió i intervé en el creixement. També participa en l'elaboració d'enzims en el fetge i d'hormones sexuals i suprarenals. A més, és reconeguda per la seva acció antioxidant, igual que la vitamina C. Aquesta última col·labora en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix la resistència a les infeccions i l'absorció de certs nutrients dels aliments (ferro, àcid fòlic i certs aminoàcids).
Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi del material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic.
Del seu contingut mineral sobresurt el potassi i compta amb quantitats significatives de calci, magnesi, zinc, iode i ferro.
El potassi intervé en la transmissió i generació de l'impuls nerviós, en el funcionament de l'activitat muscular normal, així com en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.
El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
El iode és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides. Aquesta intervé en nombroses funcions metabòliques, com el manteniment de la temperatura i del metabolisme corporal. Així mateix, el iode és essencial en el creixement del fetus i en el desenvolupament del seu cervell.

Amb el patrocini de